Llocs d'interès

Museu del bosc i la pagesia

El museu del Bosc i la Pagesia de Vallgorguina és en una casa antiga remodelada, coneguda amb el nom de Can Mainou, que va ser donada pel Sr. Joan Mainou i Fornés a l'Ajuntament mitjançant un vitalici, l'any 1993. Aquest museu va ser inaugurat el dia 26 de novembre de l'any 2016 per la Consellera de Governació de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Meritxell Borràs i Solé, i l'alcalde de Vallgorguina Joan Mora Alsina.

El museu consta de tres espais: l'entrada, on s'explica una mica la història del nostre poble, i tot seguit hi ha les eines i explicacions de la pagesia, com poden ser els cereals, la vinya, el camp i alguns oficis. Si sortim al pati, podrem veure un carro i cavall amb els seus guarniments i unes pedres del Molí Nou, l'últim molí que hi va haver a Vallgorguina.

Si pugem al primer pis, hi trobarem la història i tots els estris que es feien servir quan es treballava al bosc: com s'abastaven les pinyes dels pins, com es feia el carbó, l'ofici i història dels tapers a Vallgorguina, les eines del bosc (destrals, xerracs, maça, etc.). També hi ha un apartat sobre l'excursionisme al poble i un altre dels animals i ocells que viuen al bosc.

A totes dues sales hi ha tres audiovisuals, on diverses persones ens expliquen fets i costums d'anys enrere del bosc i la pagesia.

El podeu visitar els diumenges d'11 a 13h. a la carretera nova 38.

El dolmen de Pedra Gentil

Construcció megalítica formada per 7 lloses clavades verticalment al damunt de les quals es troba la pedra de coberta. Actualment, desconeixem quin era l'aspecte original del dolmen de Pedra Gentil. Gràcies a la documentació escrita, sabem que l'any 1855 va ser restaurat pel senyor Josep Pradell, propietari de la finca on es troba ubicat.

Per arribar-hi en el quilòmetre 13,200 de la carretera C-61 que va de Sant Celoni a Arenys de Mar, s'ha d'agafar la pista forestal que va fins al Santuari del Corredor i que arrenca del pont de can Pradell de la Serra. 
Hi ha una excursió senyalitzada "El dolmen de Pedra Gentil", el fulletó el podeu trobar al poble a l'oficina del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

Si voleu més informació podeu anar a veure l'exposició:
EL DOLMEN DE PEDRA GENTIL, ARQUEOLOGIA I LLEGENDA
situada al Casal del Poble (Primer pis), carrer Església, 13

Visites concertades
Activitats Escolars

Contacte

Dissabtes i Diumenges- De 10 del matí a 2 de la tarda

Església de Sant Andreu de Vallgorguina

L'església és d'una nau amb l'absis quadrat. La coberta de volta de llunetes i cornisa seguida, està sostinguda per grans matxons exteriors que alhora la divideixen amb quatre trams. La façana de perfil sinuós motllurat, està arrebossada i emblanquinada. A la porta principal, s'hi accedeix per una escalinata de dos trams, és d'arc rebaixat, a sobre aquest arc hi ha una fornícula amb la imatge de sant Andreu, al capdamunt hi ha un gran òcul i en el coronament un petit ull de bou. El campanar situat a la banda de migdia, és de dos cossos, el primer és de planta quadrada, té dues finestres i un rellotge, sobre el qual arrenca el segon cos, que passa a ser octavat, aquest té quatre buits per a les campanes. Sobre aquest segon cos hi ha un acabament amb balustres. A l'interior a més de l'altar del sant Patró, hi ha sis capelles laterals amb les imatges d'època moderna.

Plaça de l'Església al costat de l'Ajuntament.
Època: S XIX
Data: 1848
Estil: Barroc popular
Mestre de cases: Joseph Dam Dich

L'església de sant Andreu es documentada des de l'any 1083, en què Guillem Umbert i la seva muller es comprometen a no atacar dita parròquia que era propietat del monestir de sant Cugat. En el segle XIII passa sota la jurisdicció del castell de Montclús i en el 1328 la baronia de Montclús fou annexionada al vescomtat de Cabrera. Sembla que no era una parròquia gaire rica i per això no tenia rector, de manera que celebraven els actes litúrgics
els vicaris de Pertegàs. En el 1446 sant Andreu estava unida a la parròquia de santa Maria de Vilalba Sasserra, en la qual residia el rector. A través de les visites pastorals del segle XVI es veu que l'estat de l'església era dolent per les continues filtracions d'aigua i per un incendi que va patir, tot i que es va reparar, en l'any 1610 continuen tenint problemes, de manera que es mana que es faci una estacada per les aigües, l'obra consta feta en 1635. En el 1771 el bisbe es queixa del mal estat del temple i demana que se'n faci un de nou, no és fins el segle XIX, que s'emprenen les noves obres de construcció en el centre del poble, que en aquell moment estava en creixement. La construcció de le nova església s'inicia l'any 1946 i es finalitza l'any 1948. D'aquesta manera es deixa l'antiga església com a capella del cementiri.
El cost de la nova església i de la rectoria va ser de 2.517 duros i 4 pessetes i 26 cèntims. Aquest cost es va pagar amb donatius de la gent del poble (1.621 duros i 5 cèntims) i amb una aportació de l'Ajuntament (842 duros i 1 pesseta ). Faltaven 54 duros, tres pessetes i 21 cèntims que es van repartir entre els comissionats.

Masia de can Vilar

Descripció de la masia: Masia de carener paral·lel i coberta a dues vessants de teula àrab, adossada pel costat de ponent a una torre de planta quadrada d'època medieval. La casa consta de planta baixa i pis, s'hi accedeix per una porta adovellada d'arc de mig punt, sobre la porta hi ha una espitllera i la finestra gòtica que correspon a la sala, que és d'arc conopial amb l'interior lobulat. Les altres obertures són senzilles de forma rectangular emmarcades amb bandes pintades grogues. Cal assenyalar que la façana està arrebossada i pintada, que conserva un rellotge de sol de bona factura i restes d'una pedra clau encastada a la finestra de la planta baixa amb la data "1562" i una roseta sexifolia. L'estructura interna de la casa respon a la tipologia habitual de les masies del segle XVI. A la part posterior de l'edifici hi ha un gran cos annexa amb grans arcades de mig punt que serveix de magatzem. Segle: XVI.

Descripció de la torre annexa a l'habitatge:
Torre adossada a la masia de can Vilar per l'extrem de ponent. Consta de planta quadrada, tres pisos i golfes, amb coberta a dues vessants de teula àrab, aixecada posteriorment a la construcció de la torre tal com deixa veure la situació de les gàrgoles i la diferència de l'aparell del mur. Els murs estan fets amb carreus regulars a les cantonades i carreurons i còdols a la resta. L'accés a la torre només es pot fer per l'interior del primer pis de la masia, encara que a la planta baixa hi ha una altra porta que dona a la quadra, però que no comunica amb els pisos superiors, està coberta amb volta i no hi ha cap escala. A partir del primer pis les altres plantes es comuniquen per mitja d'una escala de fusta adossada al mur est. La darrera planta està coberta amb volta d'aresta i té una petita obertura per accedir al colomar. Les obertures semblen fetes en època més tardana que la construcció de la torre, sota el teulat hi ha espitlleres a tot el voltant del edifici, a la façana est hi ha tres finestres d'arc conopial amb l'interior lobulat, a la paret de migdia hi ha una sola finestra lobulada a l'alçada del tercer pis, en el mur de ponent una finestra rectangular senzilla i a la banda nord unes finestres tapiades. Cal destacar les gàrgoles que representen diversos animals i un home amb vestit amb túnica i cinturó.
Segle: XIV-XV.

Notícies Històriques: 
El mas Vilar era una antiga "domus" i el primer cavaller que es coneix com a tal, és Bartomeu Vilar vers l'any 1458. Encara que la primera referència documental del nom Vilar de la qual es té constància és d'un cens de 1362 en que hi surt esmentat "en Vilar", en el de 1380 "ítem en Vilar", En el fogatge de 1497 es parla "d'en Vilar" i en el de 1553 de la "viuda Vilar". En el Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 surt "can Vilar com a casa important."

Situació:  
Per arribar-hi s'ha d'agafar el camí que hi ha al final del carrer de Mataró. Hi ha una excursió senyalitzada "Can Vilar i el sot de can Montasell", el fulletó el podeu trobar al poble a l'oficina del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

Masia de can Pradell de la Serra

Masia de carener paral·lel formada per tres grans edificis al voltant de dos patis, tancada per un barri amb dues portes d'accés. La façana conserva la decoració esgrafiada de motius geomètrics que emmarca les obertures rectangulars de tota la casa. L'entrada al patí principal es fa per la banda est a través d'una porta d'arc de mig punt estriada, a la pedra clau hi diu "1843". La casa dels senyors és un edifici de planta, pis i golfes amb teulada de dues vessants de teula àrab, a la planta baixa hi havia el menjador, una gran cuina, la saleta i l'escala d'accés a les habitacions principals. Perpendicularment a aquest edifici en surt un altre constituït per planta baixa i pis, on hi havia hagut una capella dedicada a Mare de Deu del Roser, una galeria arcada al primer pis i una gran habitació amb decoracions de tipus barroc. Completen aquest primer pati la masoveria, unes quadres i unes cors on hi diu "1847". Al pati petit s'hi arriba bé des del patí gran o bé des de l'exterior pel costat de ponent a través d'una porta de llinda plana on hi diu " JOSEP PRADELL de la SERRA 1847 ", en aquest recinte només hi ha quadres, cors i galliners. Les estances principals de la casa estan decorades amb temes diversos, en el menjador les pintures són dedicades als descobridors d'Amèrica (Colon, Pizarro, Magallanes, etc....) amb la data de "1850"; en els dormitoris hi ha escenes de can Pradell i visions de ciutats del món ( Sant Petersburg, El Caire, Betlem, etc.); hi ha d'altres habitacions que només tenen decoracions vegetals o angelets.

Notícies històriques:
La primera data documental que es coneix no fa referència a la casa sinó al seus habitants, és tracta d'un cens de 1362 en que hi surt esmentat "en Pradell", en el de 1380 hi troben "en Pradell" igualment en el fogatge de 1497, en el 1553 s'anomena a Steve Pradell, pagès. En un document de compravenda 1526 hi surt com hereu en Bernat Pradell i en el Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 can Pradell de la Serra està classificada com "Alqueria o casa important". En un relat de l'excursionista Arthur Osona de 1883, diu que el de la casa era Pau Pradell.

Situació:
Per arribar-hi en el quilòmetre 13,200 de la carretera C-61 que va de Sant Celoni a Arenys de Mar, s'ha d'agafar la pista forestal que va fins al Santuari del Corredor i que arrenca del pont de can Pradell de la Serra.
Època: Segle XIX

Església de Santa Eulàlia de Tapioles

El conjunt arquitectònic de Santa Eulàlia de Tapioles està format per l'església, el cementiri i una casa. L'església actual és el resultat de les diverses reformes que ha sofert l'edifici al llarg dels segles. La part més antiga que es conserva és l'absis que probablement data del segle XII. La nau és de planta rectangular amb coberta de volta reforçada per quatre arcs torals de totxo. Presenta diferents moments constructius: el més antic correspondria al terç de la volta d'arc apuntat; el segon a la resta de la volta d'arc de mig punt, i l'últim als arc torals i la cripta. El campanar, de planta quadrada, està adossat al mur de ponent de l'església. Segurament juntament amb el cementiri va ser bastit en la darrera reforma de l'edifici, a mitjans del segle XIX. Actualment la casa que estava adossada al mur de migdia de l'església està en runes. Es tractava d'un edifici senzill amb teulada a dos vents i obertures fetes de totxo. Només es conserva part de les quadres. Es tenen notícies de que en l'any 1860 s'anomenava l'edifici com "la casa de l'ermita de Santa Eulàlia".

Notícies històriques:
La notícia històrica més antiga coneguda fins ara es remunta al segle IX. Es tracta d'un document de l'any 878 on el rei franc Lluís el Tartamut confirma totes les propietats i els privilegis de la Seu de Barcelona on s'esmenta Sta. Eulàlia de Tapioles. De l'edifici que correspondria aquesta documentació, no se'n té notícies. Les referències documentals durant l'època medieval són nombroses. Se sap que en el segle X l'església pertanyia al monestir de Sant Cugat del Vallès. 
Posteriorment, l'any 1850, Josep Pradell, propietari de la masia de can Pradell de la Serra va reformar l'edifici donant-li un caire barroc. Les obres segurament varen consistir en construir el cementiri, el campanar i el coronament de perfil sinuós de la façana principal que actualment no es conserva. Així mateix va decorar els exteriors amb esgrafiats de motius geomètrics que similars els de la masia de can Pradell.

Situació:
Santa Eulàlia està situada en una zona molt visitada del Parc Natural del Corredor, molt a prop de l'emblemàtic dolmen de Pedra Gentil. Per arribar-hi en el quilòmetre 13,200 de la carretera C-61 que va de Sant Celoni a Arenys de Mar, s'ha d'agafar la pista forestal que va fins al Santuari del Corredor i que arrenca del pont de can Pradell de la Serra. Passada la cruïlla del dolmen de Pedra Gentil, s'ha de deixar la pista forestal i seguir sempre per la dreta fins arribar a l'església.

Parc del Montnegre Corredor

Oficina del Parc Natural del Montnegre i el Corredor

informació i activitats

Contacte

Carrer de l'Església, 13 2n
93.472.76.70
p.montnegre@diba.es
Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 13 hores

Darrera actualització: 13.06.2018 | 16:40
Darrera actualització: 13.06.2018 | 16:40