La Flama del Canigó
Un any més hem renovat la Flama del Canigó, i ho fem fet, en una situació adversa i plena d’incerteses. Malgrat les dificultats, una petita gran xarxa col·lectiva fa possible, també aquest any, que la flama que es regenera al cim del Canigó arribi a tots els indrets de casa nostra. A cada ciutat, a cada vila, a cada barri, a cada balcó.
Treballant col·lectivament per un objectiu comú.
Un projecte que demostra, com tants altres, com és aquest país. Un país que té la seva principal fortalesa en la gent que el conformem. Ho hem vist, també, aquests darrers mesos, en la manera com hem afrontat la
pandèmia: tothom assumint el seu paper, la seva part de responsabilitat individual i col·lectiva. Són moments en què la solidaritat i el suport mutu s’han convertit en la base per seguir endavant.
És evident que aquesta situació ha estat un cop fort per a tothom, aquí i arreu del planeta. Canvis d’hàbits, increment de les desigualtats, qüestionament de drets i llibertats, pèrdua de gent estimada…
Enguany aprofitem aquest moment de l’encesa de la Flama a cada racó del país, no només per reivindicar la unitat de la llengua i la lluita pels drets i les llibertats dels Països Catalans, sinó també per recordar totes aquelles persones que ja no hi són i que trobem i trobarem a faltar.
Volem destacar tota aquella gent que manteniu encesa la Flama, dia rere dia, any rere any. Una Flama que, passi el que passi, no s’apaga mai
Visca la Flama del Canigó!
Visca els Països Catalans!